Va néixer de la mar
i travessa muntanyes,
va baixar del cel
per fer la terra més santa.

Quan tot hagi passat
recordaré la mirada?
Quan tot hagi passat.

Derrotats pel temps
les paraules no valen res.
Sal mullada a la cara
crea un delta dins meu.

Acaricia el fusell
i creua la mar,
que en aquesta ciutat
no es pot respirar.

Construeix un vaixell
i creua la mar,
que si no t’ho fas tu
ningu t’ho farà.