Ara que han passat els anys
i els nous dies porten febre,
des d’aquí, com hem fet sempre,
vull trobar-vos en el cant.

Sigui ferms o amb la veu feble,
cançons d’ara i per demà,
de la guerra i de l’amar,
sense pau, jo vull tempesta.

Vindran els dies alegres,
sonaran cançons d’abans,
abastarem tots els somnis,
que s’acabi el vi, companys.

La meva sort ha sigut
tenir la vida en el cant,
fer que cantar-la tots junts
s’assembli a la llibertat.

La meva sort, la meva pau:
fes que s’assembli a tu la llibertat.

Quan emmetzinin la sang
els desastres d’aquest segle,
les cançons seran com pedres,
amor meu, no passaran.

No sé quina és la drecera,
m’he posat a caminar:
m’estiren cap endavant
vents d’anhels i meravelles.

Vindran els dies alegres,
sonaran cançons d’abans,
abastarem tots els somnis,
que s’acabi el vi, companys.

La meva sort ha sigut
tenir la vida en el cant,
fer que cantar-la tots junts
s’assembli a la llibertat.

La meva sort, la meva pau:
fes que s’assembli a tu la llibertat.