El ritual d'arribar a casa, acompanya'm en aquesta nova noble causa,
treure'm les sabates i posar la vida en pausa,
el món girant al marge del moment que ara vull viure,
és el meu homenatge.

Amb el meu millor somriure, estic regant les plantes
amb xandall a la terrassa i corre l'aire, això ho hauré d'escriure,
potent ofrena del present, un sentiment no es pot descriure,
posa'm a prova vinga!.

Vinc a tenir cura dels detalls perquè cuido el meu espai
com si fos un santuari
com si hagués de tornar-li tot l'amor que d'ell emani, o que ell demani,
aquí sí sóc l'estrella en un autèntic escenari,

i que no pari la festa del confort tan bon punt obro la porta,
no m'espera ningú ni tinc l'amor d'una mascota,
moment posar a lloc allò que importa
donar-li una altra volta o recordar que el vent que s'ho emporta

Si noto que el món pesa i és necessària la calma,
me'n vaig cap a casa,
abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa,
avui no vinc de festa, em quedo al meu temple, necessito cuidar-me.
Em sobra la pressa, quan estic a casa tot el que m'estressa escampa,
la llum atenuada, el verd per la finestra
i la puresa de l'aire
necessito cuidar-me, necessito cuidar-me.

Després de la neteja del diumenge, una allau de pau
planeja damunt del meu regne,
no sé en quines ciutats he estat aquest cap de setmana,
recordo molt d'estrès i molta empenta, molt poc moment de calma,

però ara, res es compara a acabar tard la migdiada
sota un subtil sol de mitja tarda, peli pijama i manta o
estendre la bugada practicant una tornada,
aire, és tot el que em fa falta.

És la importància de l'ordre o de com collocar la compra, sempre,
tenint en compte fons i forma, tot allà on li toca és el concepte,
i feina feta no destorba, broda, és la recepta
per no estar fent el gamba.

Per aplanar la corba, tirar de respirar estirat només projectant ombra,
he de passar l'escombra però no tinc ganes de moure'm,
és un estat mental que m'acompanya des de sempre
perfecte estat d'alarma.

Si noto que el món pesa i és necessària la calma,
me'n vaig cap a casa,
abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa,
avui no vinc de festa, em quedo al meu temple, necessito cuidar-me.
Em sobra la pressa, quan estic a casa tot el que m'estressa escampa,
la llum atenuada, el verd per la finestra
i la puresa de l'aire
necessito cuidar-me, necessito cuidar-me.