S'acaba un altre estiu, em sento un person de Kundera,
Posant l'ànima a eixugar fins la nova primavera,
Temps era temps, el temps no espera,
Amb ferides a flor de pell i records a la nevera,
Navegant aigües obertes, no pots anar recte,
A vegades dones corda, a vegades la subjectes,
Busques però no trobes mai les condicions perfectes,
Sobren paraules i manquen conceptes,
Cuido els meus preceptes, com receptes de l'àvia
Rasco i em trec les lletres com petroli d'Aràbia
Per sortir de la gàbia amb en Jordi i en Sergi,
Estàs escoltant Mauro I de l'exèrcit.

Podem passar-nos hores xerrant, de birra en birra
arreglar el món, fer cançons de com l'esperança es fon en un instant,
una story a l'Instagram,
on mai ensenyaràs el mal que fas al teu voltant,
és constant, saps?, és un mal que abunda,
em vull la sang, em vull emancipar de l'ull que em jutja,
mai he tingut paciència i la innocència l'he perdut ja,
ponderant el pes del micròfon a sota d'una caputxa,
des de Barna a les Gavarres on es veu la via làctia,
15 anys davant dels folis amb els bolis i amb la reputació intacta,
i no es tracta de cap pacte amb el diable,
és donar-te allò que espero i és fer-ho constar en acta.

Es va fent cada cop més petit el paper,
Son les hores que dediques polint i deixant-ho net,
Amb la consciència tranquilla i en pau amb mi mateix,
Esperaré l'hora del meu torn no cridaré,
I tot en calma, el fuckin sistema ja es dedica a aixafar-te,
Busques la drecera però sempre hi ha una trampa,
No tiris la moneda i no oblidis el karma,
Rendir-se és cedir i és perdre l'única arma,
Que quedi clar,
Les mans brutes són de collir cogombres amb els germans,
Ok, for real, sortim al camp,
Seguim amb les mateixes ganes que vam començar.

I quan la porta se m'obre, buscant la llum,
Arribo lluny, per culminar la meva obra,
Com una buguenvíllia que creix,
Vols que m'enfili a la paret buscant feeling amb el reg, estic amb Still ill.
Perquè quantes fuckin metes, quantes, quantes bases petes?
Buscant el flow i en el fons hi ha una font que no se t'asseca,
Dubtaves? Jo també de mi, m'importa un rave,
Ara em sento un pare frare fent la seva parrafada.
No hi ha rival amb la família,
Sols tu i la muntanya... Kilian.
Demà hi tornarem de nou fets pols,
Enrere qui no es mou, life goals.

Les meves victòries, metes que he aconseguit,
Un seguit d'històries m'han portat fins aquí,
No poden jutjar si no han fet el teu camí,
Hem lluitat, hem patit, ho hem viscut, ho hem escrit.
Les meves derrotes també parlen de mi,
Un seguit d'errors que no m'han fet desistir,
No poden jutjar si no han fet el teu camí,
Hem sembrat, hem regat, ha crescut i hem collit.

Jo tremolo però controlo el pols,
Un glop de vida pot ser amarg o ser dolç,
Què vols? Estem forts,
Life goals.